Millora del sanejament sostenible i l’accés a l’energia a les zones rurals de Perú i Colòmbia
| Universitat | Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech |
|---|---|
| Centre/Departament/Grup de recerca | Grup d’Enginyeria i Microbiologia del Medi Ambient (GEMMA) |
| Títol de la recerca | Millora del sanejament sostenible i l’accés a l’energia a les zones rurals de Perú i Colòmbia |
| Àmbit científic | Enginyeria ambiental |
| Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) | ODS 6: Garantir la disponibilitat i una gestió sostenible de l’aigua i el sanejament per a totes les persones ODS 7: Garantir l’accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna per a totes les persones |
| Meta(s) a les que contribueix | 6.2. Per a 2030, aconseguir l’accés equitatiu a serveis de sanejament i higiene adequats per a totes les persones, i posar fi a la defecació a l’aire lliure, amb especial atenció a les necessitats de les dones i nenes, així com de les persones en situacions vulnerables. 6.3. Per a 2030, millorar la qualitat de l’aigua mitjançant la reducció de la contaminació, l’eliminació dels abocaments i la reducció al mínim de la descàrrega de materials i productes químics perillosos, la reducció a la meitat del percentatge d’aigües residuals sense tractar, i un augment substancial a escala mundial del reciclat i de la reutilització en condicions de seguretat. 7.1. Per a 2030, garantir l’accés universal a serveis d’energia assequibles, confiables i moderns. |
| Per a més informació | https://gemma.upc.edu/
marianna.garfi@upc.edu |
A Perú i Colòmbia entre el 40 i 50% de la població és pobre. Concretament, les àrees rurals compten amb els percentatges més elevats d’incidència d’extrema pobresa. En aquestes zones, més del 80% de les llars rurals es dedica a agricultura i ramaderia especialment orientades a l’autoconsum (agricultura familiar). L’agricultura familiar representa més del 80% de l’agricultura a Perú i Colòmbia i es caracteritza per: mà d’obra familiar, accés limitat a la terra i baixa productivitat, sobretot per a l’autoconsum.
Pel que fa el sanejament (especialment el tractament de aigües residuals) a les zones rurals de Perú i Colòmbia només el 30-40% de la població té accés a tecnologia de tractament d’aigües residuals. La manca d’una correcta gestió de les aigües residuals genera contaminació de les aigües, del sòl i, com a conseqüència, és responsable de malalties i mortalitat infantil.
Pel que fa als subministraments energètics (energia elèctrica i combustible per cuinar) a les zones rurals de Perú i Colòmbia hi ha més d’un 90% de dèficit. Els consums domèstics rurals d’energia en comunitats rurals sense accés a l’energia elèctrica, estan dominats per les demandes de cocció d’aliments (85%), enllumenat i comunicació i altres usos (15%).
Les diferents agències i organismes internacionals postulen que per lluitar contra la pobresa i assolir els nous objectius de desenvolupament sostenible fa falta dotar, a aquells que encara no tenen accés, de tecnologies de baix cost per el sanejament i de fonts d’energia neta i moderna. Així també s’hauria d’ajudar els agricultors familiars a augmentar la productivitat dels seus cultius.
Les tecnologies dels aiguamolls construïts i dels biodigestors acompleixen el objectiu de promoure el sanejament i també de subministrar combustibles nets d’una forma compatible amb els objectius de desenvolupament sostenible. Els aiguamoll construïts son tecnologies de baix cost que permeten tractar de forma natural i senzilla les aigües residuals que després poden ser reutilitzades per el reg, millorant la productivitat dels cultius.
Els biodigestors permeten obtenir, a partir d’excrements de bestiar, biogàs i fertilitzants naturals. El biogàs pot ser utilitzat com a combustible net, mentre que el fertilitzant natural pot augmentar la productivitat dels cultius.
Les dues tecnologies també permeten tractar els residus orgànics i les aigües residuals produïdes durant els processos productius (per exemple del cafè, mel i cacau), donant suport als petits agricultors mitjançant la producció d’aigua per el reg, d’energia i biofertilitzant que pot augmentar la productivitat dels cultius.
Per aquestes raons, els aiguamolls construïts i els biodigestors familiars de baix cost són tecnologies que cada vegada més s’està difonent a les zones rurals de Llatinoamèrica.
Malgrat aixó encara hi ha barreres de tipus financer, tecnològic, organitzatiu i informatiu que impedeixen la difusió massiva d’aquestes tecnologies en aquest context. En aquest projecte es pretén fer front a aquestes barreres a través d’estudis científic-tècnics, estudis sòcio-econòmics i intercanvi i difusió del coneixement. L’objectiu general és contribuir a superar les barreres per a la disseminació dels aiguamolls construïts i dels digestors de baix cost per l’accés al sanejament, a l’energia i el tractament de residus domèstics i residus provinent del procés productiu del cafè, mel i cacau a las zones rurals de Perú i Colòmbia per millorar les condicions de vida de les famílies i dels petits agricultors en situació de pobresa.
