Listening to the Deep Ocean

El Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya, BarcelonaTech (UPC), liderat pel professor Michel André, dirigeix un programa internacional anomenat Listen to the Deep Ocean Environment (LIDO) (Escoltant l’oceà profund) per aplicar i estendre tècniques desenvolupades de monitorització passiva de plataformes cablejades a l’oceà profund i d’estacions amarrades.

El soroll als oceans s’ha convertit en una greu amenaça per a la supervivència dels seus ecosistemes. Per moltes raons, avaluar l’impacte acústic de fonts de soroll artificials en un ambient marí és una proposta complicada i econòmicament costosa. D’entrada, cal afrontar la relativa falta d’informació sobre els mecanismes de processament del so i d’anàlisi en els organismes marins. Tot i que podem catalogar i enregistrar la majoria d’aquests senyals, encara no en sabem prou sobre la important funció que tenen en l’equilibri i en el desenvolupament de les poblacions.

D’altra banda, el possible impacte que tenen les emissions sonores no només pot afectar els sistemes de recepció auditiva, sinó que també pot interferir a altres nivells sensorials i sistèmics, cosa que pot resultar letal per a l’animal afectat. El fet que una exposició puntual o prolongada a un soroll determinat pugui tenir unes conseqüències negatives a curt, mitjà i llarg termini que els observadors no poden detectar de manera immediata encara complica més la situació. La falta de subministraments i de recursos per a la investigació augmenta la ja gran dificultat d’obtenir dades objectives que permetin un control eficient del soroll antropogènic als oceans.

A més, ens trobem amb un problema urgent pel que fa la homogeneïtzació de les mesures. Fins fa poc, no hi havia cap protocol ben definit per mesurar la contaminació acústica marina ni cap consens sobre l’elaboració d’aquests mesuraments. Tot i que els impactes del soroll sobre el medi marí augmenten, la variabilitat dels paràmetres disponibles per mesurar aquests impactes ha derivat en resultats heterogenis o fragmentats que semblaven de poca utilitat pel que fa a orientar accions de gestió preventives i precises.

El marc del software, anomenat SONS-DCL, es troba actiu a l’observatori de neutrins ANTARES ( http://antares.in2p3.fr/ ), a l’observatori submarí d’aigües poc profundes OBSEA ( http://www.obsea.es ), a l’observatori NEPTUNE Canada ( http://www.neptunecanada.ca/ ), a la xarxa d’observatoris submarins JAMSTEC ( http://www.jamstec.go.jp/e/ ) i a l’observatori NEMO ( http://nemoweb.lns.infn.it/ ), així com a través d’un contracte amb les estacions hidroacústiques del Tractat de Prohibició Completa dels Assaigs Nuclears (abreujat en anglès amb les sigles CTBTO). S’ha posat a prova la idoneïtat duna part del sistema utilitzant planadors autònoms amb la col·laboració del Centre de Recerca Subaquàtica de l’OTAN (NATO Undersea Research Center) i amb Wave Gliders (Jupiter Research Foundation) per localitzar balenes geperudes. També s’han desplegat solucions aplicades a l’Àrtic amb la col·laboració de STATOIL per mesurar i mitigar les fonts de soroll associades a les operacions de petroli i gas. El reconeixement dels avenços tecnològics del paquet de software ha derivat en una associació entre SONSETC ( http://sonsetc.com ), una empresa derivada de la UPC que té com a objectiu oferir solucions acústiques avançades per a la indústria offshore, organismes del govern, autoritats portuàries i empreses d’enginyeria. L’objectiu és oferir solucions que superen amb una gran diferència la tecnologia de monitorització actual, que augmenten i posen en relleu els beneficis dels mesuraments acústics i que demostren la preocupació de la indústria per l’entorn marí.

El desenvolupament i la implementació del component del temps a escala real que SONS-DCL ofereix als observatoris ja existents ha suposat una oportunitat única per monitoritzar el soroll a una escala espacial i temporal mai vista fins ara. L’accés a un flux continu de dades ha permès que es desenvolupi una base de dades exclusiva de fonts de so que s’actualitzen permanentment i que s’utilitzen per calibrar els algoritmes. Aquests es poden aplicar a quasi qualsevol escenari, estat del mar, localització geogràfica o nivell de soroll. El sistema es pot implementar en observatoris cablejats, boies connectades per ràdio, antenes amarrades, vehicles autònoms (planadors inclosos), sonars d’arrossegament i sèries de dades existents.

La interfície pública es pot trobar a: http://www.listentothedeep.com

El sistema LIDO suposa una oportunitat única de millorar la comprensió del soroll marí. A més, l’accés lliure a un gran volum de sèries de dades ajudarà a reduir el cost de les investigacions futures, a dissenyar protocols i a optimitzar l’anàlisi de resultats. Amb feedback a temps real a través d’internet, LIDO també pot proporcionar dades sobre els passos que ja s’hagin fet per mitigar el soroll artificial. La tecnologia s’ha adaptat per oferir eines a través d’internet, com per exemple les companyies de petroli i gas i els parcs eòlics que estan prenent mesures per reduir l’emissió de soroll.

Gràcies un servei ofert a través d’internet i als esforços considerables que s’han fet des de LIDO per presentar una pàgina web accessible ( www.listentothedeep.com ) que qualsevol persona no experta pot utilitzar i entendre, l’eina ja és reconeguda a nivell internacional com un recurs científic extraordinari. La seva proposta ha canviat definitivament la manera d’investigar els efectes del soroll en el medi marí arreu del món, no només perquè LIDO ha ideat un gran recurs que fos accessible, sinó també perquè aquest proporciona una eina robusta als que treballin als oceans i vulguin mitigar els efectes del soroll.