Construint els Objectius Globals en Educació: Nous Actors i Aliances en el Context Post-2015

L’establiment d’objectius te una llarga història en l’àmbit de l’educació internacional. L’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible s’afegeixen així a una tradició establerta d’iniciatives de coordinació global que, malgrat tenir un caràcter no vinculant, s’espera que incideixin en el cicle normatiu i les prioritats de la comunitat internacional. Si bé hi ha hagut un ampli debat sobre l’eficàcia i la dificultat d’implementació d’aquest tipus de marcs generals, el treball empíric sobre l’elaboració i la negociació d’aquestes agendes mundials continua sent limitat. A més, i tenint en compte la naturalesa multidisciplinar i formalment inclusiva d’aquests processos, els patrons d’influència existents, les asimetries de poder i el canvi d’interdependència entre els actors clau constitueixen temes especialment difícils.

L’objectiu d’aquesta recerca és investigar el procés de desenvolupament i negociació de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 4 (ODS 4), per tal d’identificar un lloc clau de presa de decisions i d’autoritat, i, en termes generals, obtenir un sentit de la realitat social d’estructuració del poder en l’àmbit de l’educació per al desenvolupament. La recerca s’estructura en forma de tesi doctoral per mitjà de publicacions, organitzades al llarg de tres problemes de recerca diferents corresponents a tres documents independents:

El primer treball té com a objectiu reconstruir l’execució del Fòrum Mundial d’Educació 2015 i l’aprovació definitiva del Marc per a l’Acció Educativa 2030 el novembre de 2015. A nivell descriptiu, aquest document té com a objectiu documentar

(a) la constel·lació de col·lectius i individuals implicats en el procés, així com les seves prioritats i motivacions; i

(b) les reunions, fòrums i locals més determinants.

A un nivell més analític, la investigació té com a objectiu identificar:

(c) els diferents graus d’influència que exerceixen diferents agents;

(d) possibles dinàmiques de cooperació i grups d’afinitat, i

(e) mecanismes clau de construcció de consens.

El segon treball analitza els efectes de l’ODS 4 en les agendes institucionals i les relacions entre les diferents organitzacions implicades en la realització d’avaluacions a gran escala. El document explora així canvis recents en la composició i estructura d’aquesta comunitat de pràctica com a conseqüència de les necessitats de quantificació provocades per l’ODS 4. Aquesta transformació s’explora en relació amb quatre dimensions principals de l’anàlisi:

(a) el desenvolupament de principis, normes i creences comunes;

(b) l’articulació d’una infraestructura institucional que permeti l’intercanvi d’idees;

(c) l’aparició de principis compartits de jerarquització; i

(d) el desenvolupament d’enfocaments contendents i línies de falles.

El tercer treball té com a objectiu examinar els antecedents educatius i les carreres professionals d’aquells individus més significativament implicats en el procés post-2015. Encara que se suposa que la construcció del consens educatiu (inclosos els objectius globals) està parcialment impulsada per l’auge dels professionals del desenvolupament internacional que comparteixen una sèrie de normes, diferents acadèmics han cridat l’atenció sobre el creixent pluralisme i heterogeneïtat resultants de la creixent centralitat d’actors no tradicionals. Aquest article pretén captar tant les tendències d’homogeneïtzació com les dinàmiques de diferenciació perfilant un grup bàsic d’individus identificats com a element central del procés de negociació de l’ODS 4. Si bé aquest estudi no contribueix directament al progrés dels objectius de l’ODS 4, podria permetre una comprensió més àgil de l’arquitectura de governança global i els mecanismes de presa de decisions que, al seu torn, podrien contribuir a una implementació exitosa o més eficaç del mateix i les seves metes relacionades.

Atès que l’eficàcia dels globals globals depèn, en última instància, de la seva capacitat per desencadenar una dinàmica de responsabilitat transversal, la comprensió de les interdependències entre actors transnacionals i nacionals pot facilitar enormement la identificació d’aquelles estratègies, accions i projectes més propensos a maximitzar la capacitat transformadora de l’ODS 4.

Aquest projecte de doctorat el realitza Clara Fontdevila sota la supervisió del Dr. Antoni Verger, amb el suport d’una beca FPU del Ministeri d’Educació del Govern espanyol (ref. FPU014/0611).