Arrels històriques dels conflictes i el desenvolupament: de la prehistòria a l’experiència de la colonització

Universitat | Universitat Pompeu Fabra |
---|---|
Centre/departament/grup de recerca | Departament d’Economia i Empresa |
Títol de la recerca | Arrels històriques dels conflictes i el desenvolupament: de la prehistòria a l’experiència de la colonització. |
Àmbit científic | Filosofía política, Ética |
Objectiu de desenvolupament sostenible relacionat (ODS) | Objectiu 16. Pau, justícia i institucions sòlides: Promoure societats justes, pacífiques i inclusives |
Meta/es a les que es contribueix | 16.3 Promoure l’estat de dret en els plans nacional i internacional i garantir la igualtat d’accés a la justícia per tots
16.b Promoure i aplicar lleis i polítiques no discriminatòries en favor del desenvolupament sostenible |
Per a més informació | Consell Europeu de Recerca http://cordis.europa.eu/project/rcn/194505_en.html Marta Reynal Querol https://econ.upf.edu/ca/entry/-/-/10048/403/marta-reynal-querol |
Fins al present, hi ha una acumulació de proves que indiquen que la història colonial és important per al desenvolupament actual. L’estudi del paper relatiu del capital humà i de les institucions en la interpretació dels orígens colonials del desenvolupament econòmic ha generat un llarg debat entre els economistes que analitzen el paper de les institucions i el capital humà en marcs empírics separats. El projecte que presento ofereix tres contribucions importants a aquesta bibliografia. En primer lloc, estudiaré les dues teories contraposades en el mateix marc empíric (la bibliografia ha analitzat els dos marcs per separat). En segon lloc, estudiaré el capital humà inicial i les institucions en la primera etapa de la colonització. Això és molt important perquè la bibliografia fa estudis de les institucions i el capital humà endògens, ja que pertanyen a l’època contemporània. La solució tradicional per als problemes d’endogeneïtat ha estat generalment buscar instruments que intenten captar la situació inicial durant la colonització que va portar a crear un tipus particular d’institucions o a atreure un tipus particular de capital humà. O bé utilitzar estudis de cas. En aquest projecte, atès que analitzaré el capital humà i les institucions en el primer període, en les condicions inicials, proporcionaré una altra solució possible, ja que les condicions inicials de la colonització és més probable que siguin exògenes. A més, a partir del capital humà original i de les institucions, podré analitzar la interacció en el mateix marc. En tercer lloc, utilitzaré les variacions subnacionals.
L’enfocament que he adoptat analitza la colonització espanyola de l’Amèrica Llatina. En aquest enfocament s’utilitzen les dades administratives dels primers colonitzadors de l’Amèrica Llatina i l’estudi el faré per regions, ja que hi ha informació de les destinacions precises dels primers pobladors, així com de diferents organitzacions institucionals de diverses àrees geogràfiques de l’Amèrica Llatina. Com que estem estudiant el període immediatament posterior a la colonització inicial, la distribució original per l’ocupació dels primers pobladors és probable que sigui accidental, ja que ells no coneixien les característiques de les terres encara no descobertes.
Aquest projecte està molt relacionat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, en particular amb l’Objectiu 16, dedicat a la promoció de societats pacífiques i inclusives per a un desenvolupament sostenible, l’accés a la justícia per a tothom i la construcció d’institucions efectives i responsables a tots els nivells. Les dades generades pel projecte permetran examinar per exemple l’efecte del capital humà i de les institucions, i la interacció entre les institucions originals i el capital humà en la interpretació del desenvolupament econòmic actual i els conflictes, que és la qüestió rellevant.
Aquest tema és bàsic per entendre els «puntals» del desenvolupament econòmic. L’estudi que presento contribuirà a aquest debat. A més, els avantatges i el potencial d’aquesta informació obren tot un seguit de possibilitats per al futur de recerca pel que fa a l’estudi dels orígens colonials del desenvolupament econòmic.